Paisatge sonor

PS_01

PS_02

PS_03

PS_04

PS_05

PS_06

PS_07

PS_08

PS_09

Paisatge sonor_50x70cm

PS_10

PS_11

PS_12

PS_13

PS_14

PS_15

PS_16

PS_17

PS_18

PS_19

PS_20

Paisatge sonor_35x50cm

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Desastre natural

DN_01

DN_02

DN_03

DN_04

DN_05

DN_06

DN_07

DN_08

DN_09

DN_10

DN_11

DN_12

Desastre natural_21x15cm.

DN_13

DN_14

DN_15

DN_16

DN_17

DN_18

DN_19

DN_20

DN_21

DN_22

DN_23

DN_24

DN_25

DN_26

DN_40

DN_42

DN_56

Desastre natural_25x35cm

DN_27

DN_28

DN_29

DN_30

DN_31

DN_32

DN_33

DN_34

DN_35

DN_36

DN_37

DN_38

DN_39

DN_41

Desastre natural_35x50cm

DN_43

DN_44

DN_45

DN_46

DN_47

DN_48

DN_49

DN_50

DN_51

DN_52

DN_53

DN_54

DN_55

DN_57

Desastre natural_50x70cm

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Bosc

Aquest bosc m’envolta com una muralla. Si el conec una mica em sentiré més segur. Sense endur-me res, deixo la clariana assolellada i entro a l’ombriu mar d’arbres. A banda i banda s’alcen uns arbres molt alts, amb unes soques de colors apagats, unes branques gruixudes que surten cap a totes direccions i un fullatge dens que tapa el cel. És fosc i l’aire està saturat d’un verd profund. Aquí les plantes tenen una força eminentment física, envien el seu alè a qui se’ls acosta i l’observen amb una mirada penetrant, com si apuntessin una pressa. Dins el bosc manen els arbres. El bosc és capaç d’engolir-me o d’escopir-me com si res. Val més que el respecti i el temi com es mereix. Enmig d’aquesta verdor sufocant els límits s’esvaeixen. El que és real es confon amb el que no ho és. La vegetació és tan densa que forma una paret fosca al meu davant. Sento la meva respiració a les orelles, com un cop de vent del límit del món. Al meu darrere es mouen algunes ombres però quan em giro ja no hi són. Torno enrere, al territorio segur. M’assec a l’herba i inspiro profundament. Miro el tros de cel per convencem que he tornat al món real. Intentes recordar la forma dels arbres que deixes enrere per després poder tornar, peró els veus tots iguals i de seguida et trobes enmig d’un mar anònim. Continuo endinsant-me al bosc, lleuger d’equipatge. Només penso a avançar. I les branques, que formen un món propi: branques amenaçadores, branques que lluiten per tenir espai, branques que s’amaguen, branques tortes, branques meditatives, branques moribundes. És un paisatge que es repeteix infinitament. Cada cop que es repeteix peró, es fa una mica més profund. El bosc ja no em fa por. Té unes normes i unes pautes pròpies, i si deixes de tenir por les comences a entendre. Quan m’acostumo a aquesta cadència, la converteixo en una part de mi. El bosc intenta amenaçar-me, a vegades des de dalt i a vegades des de baix. M’envia un alé glaçat al clatell. Em punxa amb unes agulles de mil ulls. Intenta fer-me fora de diverses maneres, fent-me notar que sóc un intrús. Peró cada vegada sé millor com defensar-me’n. En un moment determinat comento a pensar que aquest bosc és básicamente una part de mi. Estic viatjant per dintre meu. El que veig és el meu interior, i el que em sembla una amenaça no és més que l’eco de la por que tinc al cor.

Harumi Murakami

Bosc_01 Bosc_02 Bosc_03 Bosc_04 Bosc_05 Bosc_06 Bosc_07 Bosc_08 Bosc_09 Bosc_10

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Bombs

Bombs_01

Bombs_02

Bombs_03

Bombs_04

Bombs_05

Bombs_06

Bombs_07

Bombs_08

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Ocults

Ocults_sèrie collages 42×35 cm

Ocults_01 Ocults_02 Ocults_03 Ocults_04

Imagen | Publicado en de | Deja un comentario

Tricomies

Tricomies_sèrie dibuixos 35×42 cm

Tric_01 tric_02 tric_03 tric_04 tric_05 tric_06 tric_07 tric_08 tric_09 tric_10

Imagen | Publicado en de | Deja un comentario

Espantaocells

Espantaocells_sèrie dibuixos 42×30 cm

EO_01 EO_02 EO_03 EO_04

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario